Vostè és alcalde des de 2023, abans era regidor; hi ha un canvi molt gran entre aquestes dues feines?
Sí, hi ha un canvi molt gran d’entrada, ja que jo mai m’havia dedicat a això. Si coneixeu el Tot Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat, jo vaig treballar allà durant 26 anys com a director. Però em vaig presentar finalment a unes eleccions municipals i vam estar 4 anys a l’oposició. Sí que és cert que em va servir per conèixer una mica l’Ajuntament per dins. Perquè qui més qui menys coneix la ciutat de Sant Cugat però una altra cosa és treballar a l’administració pública. A més a més, no té res a veure de treballar a l’empresa privada. I aquests 4 anys sí que em van servir per començar a conèixer com funciona, com va l’Ajuntament per dins. Però el canvi, evidentment, és molt bèstia, jo diria…de periodista saps quan comences però mai quan acabes, però quan ets alcalde sí que ja no tens idea. És una jornada molt àmplia, molt intensa, i és de dilluns a diumenge. El canvi és molt bèstia, sí, però en positiu. Si al final t’agrada la teva ciutat, doncs val la pena.
Sent molta responsabilitat al ser alcalde d’una ciutat important com Sant Cugat?
Sí, jo crec que és una responsabilitat important, sigui un poble petit o una ciutat gran. Evidentment, si és una ciutat molt gran la responsabilitat és major. Però tot allò que pot passar, pot passar en una ciutat o en un poble petit. Pot passar un gran incendi, una apagada de llum, com vam tenir arreu del país, etcètera. Sí que és una responsabilitat important. A banda, diguéssim que tot el que no funciona, o tot el que està malament, o tot allò que a la gent no li agrada, és culpa de l’alcalde. És així; ja ho assumeixes, d’entrada, tot i que, a vegades, ni intervens en allò que ha passat. O tot allò que potser fa 15 anys que no funciona; ja que és culpa de l’alcalde de torn. Per tant, hi ha responsabilitat i també pressió, pressió ciutadana. Això és important, també, portar-ho bé i assumir-ho perquè, si no, segons com, arribaries a casa a la nit i no dormiries. L’important és descansar i l’endemà poder continuar. És una gran responsabilitat, però alhora, com deia abans, quan fas alguna cosa que et fa il·lusió, que tens ganes, treus temps d’on sigui.
És de Sant Cugat de «tota la vida»?
No, jo vaig néixer a Barcelona l’any 1967. I sí que és cert que tinc família a Sant Cugat i de petit venia a passar uns dies, a l’estiu. Però vaig començar a venir seriosament, a Sant Cugat, l’any 87-88, per una colla d’amics. Ells em van portar aquí a Sant Cugat i així vaig començar a conèixer molta gent. El 1991 vaig començar a treballar a Ràdio Sant Cugat, que avui es diu Cugat Media. Em vaig casar el 93 i vaig començar a viure aquí en aquest any.
Com ha dit anteriorment, es dedicava al món del Periodisme, al Tot Sant Cugat, Quatre cantons i la revista Món Sant Cugat…troba a faltar aquest món? Què li agrada d’aquesta professió?
Soc d’una manera que canvio el xip ràpidament, per a bé o per a mal. He estat 26 anys amb el Tot Sant Cugat, que me’l mirava a totes hores: mentre el preparàvem, mentre el feia, mentre l’enviava a la impremta… Quan sortia, ens el tornàvem a mirar per corregir errors. Era una cosa, no diré malaltissa, perquè era la meva feina, però quasi… Quan el vaig deixar, doncs clar, me’l miro, però no d’aquella manera que m’ho mirava abans, ni molt menys…Ara, per la meva procedència, jo el que vull és aplicar el què feia amb la premsa de proximitat, a la política local. Tu pots fer política local de moltes maneres: tancat al despatx i anar fent trucades i reunions, o bé anar al màxim de llocs possibles. Jo el que vull, igual que quan feia una entrevista o una notícia, és anar a aquella entitat, aquella associació, aquell col·lectiu, aquell barri on tenen un problema; parlar amb els protagonistes de la informació, contrastar, demanar opinió…Quan em truquen: «Escolta, tenim un problema, en aquest barri: volem venir a l’Ajuntament a explicar-li». Jo dic: “No, ja vinc jo al barri”, perquè, si ho veus, et fas més càrrec de la situació. Per tant, hi ha una part que continuo mantenint.
A més a més, ser alcalde té una part molt social, especialment els caps de setmana. No sé si vosaltres formeu part d’alguna entitat cultural o del club esportiu, però aquí a Sant Cugat, qui més qui menys en forma part. Hi ha moltíssima activitat social, cultural i esportiva. I aquesta part jo ja la feia quan estava al Tot Sant Cugat, perquè havia d’anar a cobrir els actes. Si hi havia una presentació d’un llibre; doncs ara ja no ho faig com a periodista, sinó com a alcalde. Al final també vas a cobrir, vas a parlar amb la gent. Vull dir, que aquesta part, diguéssim, és una mica semblant.
Ara, com a alcalde, té bona relació amb la premsa?
Sí, sí, és clar; és que els conec a tots. Són molts anys de periodista…i vulguis o no, també em poso en el seu lloc. Això és important, no?
I clar, quan faig una entrevista o una roda de premsa, tinc més al cap allò que vull comunicar, tot i que, evidentment, el que decideix el titular o qui decideix com encapçalar aquella informació són els periodistes. Però sí, tinc molt bona relació.
A la seva vida personal, què li ha suposat ser alcalde?
Doncs tenir poca vida personal (riu). Bàsicament, perquè diria que, sense exagerar, crec que el 90% del meu temps és dedicat a l’Ajuntament. Jo també vaig fer aquest pas perquè els meus fills són grans. La meva filla Maria ara farà 28 anys i l’Albert n’ha fet 25. Un és advocat; l’altre és infermera. Estan treballant, emancipats. Això ja et dona una tranquil·litat absoluta. Si tingués fills petits, doncs segurament aquest pas no l’hauria fet, perquè no m’haurien vist el pèl molts dies. Està suposant això; dedicar uns anys de la meva vida (perquè això seran només uns anys, evidentment), pràcticament en exclusiva a la ciutat.
Ens acaba d’explicar que té dos fills. Com porta l’alcaldia la família? Ens pot parlar una mica més d’això? A ells els agrada que sigui alcalde?
Jo, abans de prendre la decisió, ho vaig parlar amb ells. I ells em van dir: «Papa, tira milles, perquè et fa molta il·lusió». I em van animar i estan molt contents. I això que ells políticament no pensen com jo, eh? Pensen diferent! És curiós; però evidentment, em van votar. Vaja, que estan molt contents, i jo a la mínima que fem alguna cosa, que està bé, ho comparteixo tot amb ells, amb el grup que tenim, i estan il·lusionats. I si veuen alguna cosa que passa; també m’ho envien: «Papa, mira això; això s’ha d’arreglar»…o el que sigui. Ho viuen, ho viuen a la seva manera, però ho viuen molt.
Vostè es declara un amant de les arts escèniques, les vol impulsar des de l’Ajuntament?
Tenim una ciutat molt activa culturalment. O sigui, tenim moltes entitats culturals, també de cultura popular; també tenim moltes companyies amateurs de teatre per tot el municipi. Tenim un gran teatre auditori, que ara fa 30 anys. I, si tot va com ha d’anar, a final d’any obrirem (en fase de proves) el teatre de la Unió. Molta gent no sap que tenim un segon teatre, perquè és un teatre que té més de 100 anys, però que s’ha renovat, s’ha reformat. Per tant, tindrem un segon teatre a Sant Cugat, un de 1925 butaques, i aquest de la Unió que en té unes 450 aproximadament. A més a més, es poden treure totes les butaques, i queda un espai més diàfan per 800 persones per fer un acte. Des de l’Ajuntament actual, jo crec que sí, que sempre s’ha apostat per promoure les arts escèniques. En tots els àmbits, fins i tot els minoritaris. A Sant Cugat, aquest any passat, es va celebrar el 25è aniversari del Festival Nacional de Poesia. Això és a escala de tot Catalunya, i es fa a Sant Cugat. Vam fer l’acte inaugural i vam omplir tot el teatre. En un espectacle de poesia amb 925 butaques plenes. Per tant, sí, sí, l’Ajuntament, jo crec que des de fa anys, i també amb mi al capdavant, apostem i continuarem apostant per promoure les arts escèniques i la cultura en general.
Nosaltres, com a joves, voldríem conèixer les polítiques destinades a aquesta franja d’edat des de l’Ajuntament. Ens pot explicar una mica més?
Mira, d’una banda, vosaltres, com a joves, podeu participar de moltes decisions, de fet, esteu representats. Hi ha diferents consells de participació en l’Ajuntament perquè, diguéssim, que tota la ciutadania pugui tenir veu i pugui fer propostes i pugui participar-hi. Hi ha el Consell d’Infants, el Consell de Joves. La vostra mirada és molt important, i també viviu a la ciutat. Per tant, teniu una visió diferent i valuosa, que segurament nosaltres no hi arribem. I a més, sou vosaltres els que heu de tenir continuïtat i viure aquí als 25, als 30 anys. Per tant, també fem encàrrecs al Consell de Joves, cada curs escolar, sobre projectes concrets per millorar la ciutat.
Ens pot parlar del tema de l’habitatge per joves?
Per exemple, aquest és un dels grans problemes d’arreu pels joves, que costa molt accedir a un pis de lloguer o de propietat. I a Sant Cugat encara més, segurament, perquè els preus són molt elevats, especialment després de la pandèmia, quan hi va haver molta gent que va dir: “Ostres, jo vull sortir de Barcelona i vull anar a una ciutat; un poble com Sant Cugat, que té moltes zones verdes, que és diferent, que és una ciutat molt més amable, més pensada per les famílies”. I això què va fer? Va fer que els preus encara pugissin més. Per tant, els joves, quan acaben d’estudiar i accedeixen a la feina, difícilment poden pagar-se un pis a la ciutat. I aleshores, històricament, molts joves han hagut de marxar de Sant Cugat. Per això, l’Ajuntament de Sant Cugat porta ja 1.800 pisos fets de protecció oficial. Primer, eren de venda i ara són de lloguer. Ara hem aprovat a l’Ajuntament, en un ple municipal (i ara ho estan treballant al Parlament de Catalunya), el fet que per accedir a un pis de protecció oficial de lloguer, hagis de portar un mínim de 10 anys empadronat a la ciutat. Ara la llei diu que ha de ser un mínim de 3 anys, amb la qual cosa és una mica injust, perquè sembla que l’últim que ha arribat té les mateixes possibilitats que un que ha nascut a Sant Cugat o que hi porta molts anys. Doncs això són de les coses que estem fent. O, per exemple, hem presentat un projecte molt bèstia, però viable i possible, de fer 3.000 pisos; però 3.000 pisos per famílies de Sant Cugat, principalment pels joves. No perquè vinguin 3.000 famílies de Barcelona a ocupar-los, perquè, el què no volem és créixer més. O créixer molt pausadament, perquè Sant Cugat té prop de 100.000 habitants. Si fem aquests 3.000 pisos, que serien 2.000 de lloguer, a un preu de mercat, avui dia, d’uns 600 euros, això està molt per sota del preu de mercat de lloguer dels pisos de Sant Cugat. I fer-ne’n mil de venda, “venda” entre cometes, perquè és una cessió d’ús privat durant 90 anys. És a dir, durant 90 anys, tu compres aquest pis, amb un preu de 200.000 euros, que avui dia seria de 400 o 450 en amunt. Són coses que afavoreixen que la gent jove pugui viure a la seva ciutat.
També és important el tema del transport…
Exacte, també hi ha el tema de la mobilitat, que afecta tothom. Els joves, a la gent gran…Una de les maneres de millorar la mobilitat és potenciar el transport públic. Sí que tenim els ferrocarrils de la Generalitat, que som uns privilegiats, perquè tenim vuit estacions de Ferrocarrils al nostre municipi, una d’elles molt a prop del vostre institut. Per tant, tenim com un petit metro intern; però no és suficient. I aleshores tenim una xarxa de transport públic de bus, que així com els ferrocarrils estan molt bé, doncs el bus està bastant malament. I ara estem a punt de tancar un acord amb l’àrea metropolitana de Barcelona, que és l’organisme que té la competència sobre el transport urbà, per millorar coses. S’han de millorar, per exemple, els autobusos, que si els veiéssiu i els agaféssiu, o no funcionen, o estan destartalats, o no surt la plataforma per a la gent discapacitada. Per tant, si millorem el transport públic, millorem la mobilitat, reduïm també les emissions, respirem millor.
Moltes gràcies alcalde, pel seu temps amb nosaltres! Ara coneixem una mica més dels projectes per la nostra ciutat.
