Entrevistem la Isabel de la Fuente, professora i directora de l’Institut Leonardo da Vinci.
Hola, Isabel, si et sembla et farem unes preguntes per conèixer-te millor…
Per què vas decidir agafar el càrrec de directora del Leonardo?
No va ser una decisió fàcil, però sí que fa molts anys que estic al Leonardo i doncs aquest fet em va ajudar a prendre la decisió; és una conseqüència de tot el temps que porto en el nostre institut.
És molt difícil gestionar un càrrec tan important com aquest?
És molt difícil sempre qualsevol càrrec. És molta responsabilitat perquè he de prendre decisions importants, però tinc el meu equip directiu que m’ajuda; si estigués sola seria molt més difícil.
Per a ser professora d’institut, has d’haver fet una carrera d’alguna especialitat. Què vas estudiar?
Jo he estudiat Història de l’art, després vaig fer la meva tesi doctoral i en acabar vaig fer el màster de Museologia i gestió del patrimoni cultural.
Llavors, a més de dirigir el nostre institut, també fas classes, quina assignatura fas i a quins cursos?
Doncs jo ara estic fent Ciències Socials a primer d’ESO.
Quants anys portes al Leonardo? Quants més t’agradaria quedar-te?
Jo ja no marxaré a cap altre centre, perquè ja em jubilaré aquí… He treballat molt perquè el centre estigui a la realitat que ara és. Porto al Leonardo vint-i-dos anys.
T’agrada fer algun esport al teu temps lliure?
No faig gaire esport, però sí que de tant en tant faig piscina per l’esquena. Però no sóc gaire esportista. M’agrada llegir i viatjar, a països exòtics no, eh? A llocs propers i conèixer-los. Com que sóc una apassionada de l’art, m’agrada molt. Intento cada any anar a París, al Louvre; intento anar als grans museus, estar al dia de les exposicions importants; m’agrada moltíssim l’escultura, sobre tot el Barroc i dedico temps en això. M’ajuda a desconnectar i alhora a mantenir-me formada.
T’agraden les plataformes de sèries? N’estàs veient alguna?
Miro poques sèries perquè no tinc tant de temps; llavors intento trobar sèries curtes. Ara estic mirant Palomas Negras, que és d’espies. M’agraden d’aquest tipus.
Quin tipus de música t’agrada?
Jo, la veritat, sóc molta sosa amb la música, no sóc molt musical. Però si hagués de dir alguna cosa en general, el que més escolto és música clàssica.
I has dit que t’agrada llegir… Tens alguna preferència de gènere o escriptor?
No tinc un escriptor preferit, però m’agrada molt llegir poesia, sobretot poesia catalana; m’agrada molt Joan Salvat-Papasseit. També en l’àmbit de lectura llegeixo molt assaig, d’autors que parlen sobre com millorar l’educació, per fer millor la meva feina.
Com seria un cap de setmana perfecte per a tu?
Per mi un cap de setmana perfecte seria agafar un avió i anar a Roma o a París i patejar-me les ciutats, és a dir, anar a veure exposicions, etc. Sempre hi ha molta cosa per fer a les ciutats; jo sóc molt de ciutats… No sóc gens de muntanya ni d’esquiar… El mar sí que m’agrada molt, la Costa Brava.
Estàs satisfeta amb el teu treball?
Jo estic molt satisfeta, penso que estic portant a la pràctica el que jo tenia al cap, és a dir, el projecte educatiu que vaig muntar des de direcció. El primer és que hem aconseguit el plurilingüisme; que és molt important perquè cap institut ho fa, i fem intercanvis d’anglès i d’alemany. El segon, està relacionat amb tota la part del benestar emocional; hi ha un itinerari sobre aquest tema a 2n de l’ESO, i això era un pilar important del canvi que havíem de fer i les eines que us havíem de donar en la gestió de les emocions. Després, hi ha un tercer, que jo crec que també és molt important: hem engegat un projecte d’innovació sobre l’art, araART, que tracta de treballar tot el tema de la creació artística vinculada a totes les matèries. Això ha fet que els passadissos hagin millorat molt, augmentant la seva decoració amb il·lustracions i fotografia. A 3r de l’ESO començareu un taller de fotografia com a servei comunitari i cada any els alumnes fan una exposició a la biblioteca del Mil·lenari. Arran d’això també, a primer de batxillerat estem fent un projecte que es diu Visual Trust, que, justament, té a veure amb el tractament de la imatge i tot el tema del projecte Verifica’t; som un Centre Desfake. Intentem donar-vos les eines per saber, per exemple, si una imatge està feta amb intel·ligència artificial i us estan intentant enganyar, etc.
A tu quin canvi t’agradaria fer a l’institut?
A mi el que em faltaria és portar tot això de la creació artística al dia a dia dels alumnes, amb més presència.
Creus que has aconseguit tots els teus objectius?
Tots és impossible; però sí que les línies estan dissenyades i ha arribat un equip de professionals que també hi creu. Jo, com a directora, estic liderant un projecte, però he de comptar amb una sèrie de persones que m’ajuden a dur les coses a terme i tot en benefici dels alumnes. Jo, per iniciar qualsevol projecte, sempre penso en els alumnes. Què els pot interessar? Després de tants anys treballant a Sant Cugat, penso que tinc un gran coneixement de l’alumnat de la ciutat. El temps dirà si estem encertant o no; ara estem començant… Fins als quatre anys no veus els primers resultats.
Estàs contenta amb l’equip directiu?
Moltíssim. Això és una aposta difícil, eh? Després d’aconseguir ser directora has de seleccionar i convèncer gent perquè pugui i vulgui treballar amb tu; i triar no és fàcil, però vaig sortir molt contenta. Tenim a l’Helena, que és coordinadora pedagògica; tenim a la Judit, que és secretària; i després tenim els dos caps d’estudis, que són el Vicent i la Marina. Cada un d’ells m’ajuda a arribar a tot arreu.
