Mariona Rodés, la professora del nostre centre entregada a l’esport i a la docència

Entre moviment i valors: Mariona, professora d’educació física i ànima del Projecte de Patis Vius

Mariona Rodés. Pati de l'Institut Leonardo da Vinci

Quant temps fa que treballes en aquest centre?

Jo treballo en aquest institut des de fa uns sis anys, un any després que obrís el centre.

T’agrada la teva feina?

Sí, m’agrada molt.

Canviaries alguna decisió de vida que hagués pogut canviar el fet d’estar en aquest institut?

No, no canviaria res, perquè tot el que he fet m’ha aportat coses i m’ha fet créixer per arribar fins on soc ara.

A quins centres has treballat?

He estat en diversos centres, però en els que he estat més temps són l’Institut Numància Santa Coloma de Gramenet, on vaig estar molt de temps, i després l’Institut de Montserrat Miró i Vilà a Montcada i Reixac, on vaig exercir quinze anys.

Has sigut professora d’una altra matèria a part d’educació física?

No, de matèries titulars no ho he sigut, però un any vaig ser professora de mig grup d’anglès.

Quins són els teus esports preferits?

Els meus esports preferits són tots els esports a l’aire lliure, especialment els de muntanya. A l’hivern, l’esquí, i a l’estiu m’agrada navegar, nedar, fer vela, etc.

T’has dedicat professionalment a algun esport?

He participat en algunes curses d’orientació a escala estatal i he estat molts anys dedicant-me també a l’esquí alpí, fent els cursos formatius per obtenir el títol apte per donar classes a una escola d’esquí i després portant un equip de tecnificació base. Aquesta va ser una bona manera d’obtenir els recursos necessaris per continuar practicant aquest esport i accedint a un medi que sempre m’ha apassionat.

Tens alguna altra afició a part de l’esport?

M’agrada la cuina. El meu plat estrella són els pastissos; m’agrada molt decorar-los.

Quina carrera universitària vas escollir?

La carrera que jo volia estudiar abans es deia INEF, però ara es diu CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport). En aquell moment, i encara ara, era bastant difícil entrar-hi i no vaig aconseguir plaça. Com a segona opció vaig escollir biblioteconomia. Per una banda, vaig estudiar per ser professora d’educació física i, per l’altra, durant molts anys vaig cursar la carrera de biblioteconomia per ser bibliotecària, però no he exercit mai com a tal.

On has nascut?

He nascut a Barcelona, però visc a Sant Cugat des de fa uns vint-i-dos anys. Em vaig mudar a Sant Cugat perquè la meva parella no volia viure a Barcelona. Venia d’una estada a l’estranger i no va voler viure a la ciutat, sinó en algun indret envoltat d’arbres i natura, ja que també és un apassionat de l’esport a l’aire lliure… A través d’un amic vam trobar una caseta de fusta molt petitona aquí i vam acabar establint-nos a Valldoreix.

Quin és el repte més gran al qual t’has enfrontat en la teva carrera?

Una de les coses que més em va impressionar va ser el fet de parlar en públic. Era un repte perquè a classe érem molts. Ara, però, ho porto bé, ja que fa molt de temps que dono classe.

T’agraden els nens? Tens fills?

Sí, m’agraden molt els nens. Tinc tres fills: dues noies i un noi. Una té 21 anys, una altra 19 i el petit en té 17 i encara estudia a l’Arnau Cadell.

T’agrada la música? Quin tipus de música escoltes habitualment?

Sí, escolto música, però no soc una gran fan. Normalment, escolto la música que posen els meus fills: música catalana i una mica de tot.