Com vas decidir dedicar-te a la música? Per què?
Quan tenia sis anys, la meva mare em va portar a l’escola de música del meu barri. Jo soc de Moscou, a Rússia, i allà el funcionament de les escoles de música era una mica diferent: eren públiques i gratuïtes. Des de ben petita ja m’agradava molt la música, tot i que en aquell moment encara no era conscient de tot el que això podria representar més endavant. Aquella primera experiència a l’escola de música va ser el que em va fer començar aquest camí i, amb el temps, decidir-me a dedicar-m’hi.
Quan vas decidir tocar el violoncel? Per què?
A l’escola de música ens feien una prova per valorar les aptituds musicals, com l’oïda i el sentit del ritme. Un cop feta la prova, van proposar a la meva mare dos instruments: el violoncel o la trompeta. Finalment, ella va decidir que el violoncel era més adient. A mi em va semblar bé i vaig començar a estudiar-lo. Amb el temps, m’hi vaig sentir còmoda i contenta, i aquest instrument ha acabat formant part de la meva vida.
Com et sents abans d’un concert?
Depèn molt de quin tipus de concert sigui. Hi ha concerts més fàcils, en què el violoncel fa sobretot acompanyaments senzills o melodies simples, i en aquests casos estic més tranquil·la. En canvi, hi ha concerts més compromesos o amb una complexitat especial, i aleshores estic molt més atenta i també una mica nerviosa. Abans d’aquests concerts estudio molt, repasso els passatges mentalment i intento concentrar-me al màxim.
Quan era més jove també feia recitals de violoncel sol o de piano i violoncel, que requereixen una gran concentració. En realitat, però, en tots els concerts el músic ha de donar el millor de si mateix, i això implica molta concentració, molts assajos i un treball previ molt important.
On va ser el teu primer concert?
Si considerem concert qualsevol actuació, vaig començar a tocar en públic des de ben petita. Quan estudies en una escola de música o en un conservatori, els concerts formen part de l’aprenentatge: hi ha audicions, concerts trimestrals i exàmens en què has de tocar peces cada vegada més difícils.
A nivell professional, el meu primer concert important va ser al festival de música del Papiol, al Castell del Papiol. En aquell concert vaig tocar com a solista amb piano diverses obres, entre elles sonates per a violoncel i piano de Boccherini i Shostakovich, així com altres peces de gran dificultat. Era un concert molt exigent i el vaig preparar durant molt de temps, ja que jo era la protagonista. Recordo la sala plena de gent, tan coneguda com desconeguda, i això imposa molt, però l’experiència va ser molt positiva.
Més endavant, amb l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, on vaig ser cap de violoncels del 1993 al 2004, també vaig viure experiències molt importants. Amb aquesta orquestra vaig tocar com a solista un concert per a violoncel de Haydn en Do major. Un dels concerts va tenir lloc a l’Auditori de Sant Cugat, amb tota l’atenció posada en mi durant una obra llarga i molt complexa. Posteriorment, vam portar aquest concert a altres auditoris com l’Auditori Enric Granados de Lleida, o teatre Atlàntida de Vic.
Aquest tipus de concerts són un gran repte: requereixen molta feina, molta preparació i també saber gestionar els nervis, però alhora són experiències molt enriquidores.
Des de quan ets professora de música?
Si coneixem altres músics, veurem que molts d’ells fan una doble feina. És habitual que els músics, a més de tocar en solitari, en petits grups o en orquestres, també donin classes de música.
En el meu cas, fa aproximadament 30 anys que treballo com a professora de violoncel. Al llarg d’aquest temps també he dirigit alguna orquestra de l’escola de música quan m’ho han demanat i he fet classes de llenguatge musical. Més endavant, ja amb més experiència, vaig decidir ampliar la meva tasca professional i dedicar-me també a l’ensenyament de la música a l’ESO. Actualment, aquest és el meu sisè any com a professora de música a secundària
Quins estudis vas fer per dedicar-te a la Música?
Primer vaig acabar els estudis a l’escola municipal de música. Després, també a Moscou, vaig cursar el grau professional de música. Més endavant, un cop ja era aquí, vaig estudiar el grau superior al Conservatori del Liceu, on em vaig especialitzar en violoncel i en música de cambra. D’aquesta manera, tinc dos títols superiors de música reconeguts a Espanya.
A més dels estudis reglats, he fet molts cursos de formació i masterclasses amb professors i violoncel·listes importants, que m’han ajudat a millorar la tècnica del violoncel i a entendre millor la música. Ja de més gran, també vaig cursar el màster obligatori per poder ser professora a l’ESO.
Crec que és important dir que ser músic és una professió que no s’acaba mai d’aprendre. Tant si toques com si dones classe, sempre t’estàs formant: fent cursos, treballant amb altres músics o aprenent dels companys amb més experiència. Per això, la música és una feina que requereix un creixement constant, tant personal com professional.
Quan va ser el teu primer concert de Mr.Scrooge? Amb quina escola o institut?
El meu primer concert del musical Scrooge va ser aquest mateix curs, quan vaig començar a treballar a l’Institut Leonardo da Vinci. Fins aquell moment havia treballat en un altre municipi, i va ser aquí on vaig conèixer per primera vegada aquest projecte.
Amb quina finalitat es fa aquest musical?
Scrooge és un musical que es fa per Nadal i que està pensat per ser interpretat per músics i actors professionals, amb un cor semiprofessional (cor d’escena), i amb una gran col·laboració d’una coral formada per nens i nenes d’escoles de primària i secundària, en aquest cas de Sant Cugat.
La principal finalitat d’aquest projecte és apropar l’alumnat de les escoles ordinàries al món de l’espectacle i de la música. D’aquesta manera, els nens i nenes poden gaudir de l’experiència i també conèixer com de màgic, enriquidor i apassionant pot ser aquest món. Poder cantar en un escenari, veure el públic atent i formar part d’un projecte artístic tan gran és una vivència molt especial.
Per a nosaltres, com a institut, aquest projecte ens ha aportat moltíssim. A classe de música hem treballat la memòria aprenent les cançons, la veu i l’entonació, el ritme i també el moviment, ja que els gestos anaven coordinats amb la música. Tot plegat fa que sigui un projecte molt complet i molt enriquidor.
Crec que és un projecte que s’ha de cuidar i preservar, i que sempre que sigui possible s’hi hauria de participar, perquè és una cantata molt bonica. A més, ha quedat clar que l’alumnat ho va viure molt positivament: van aprendre a estar a l’escenari, a gestionar els nervis abans del concert i a gaudir del resultat final, veient el públic content. Fer-ho abans de les festes de Nadal ho va convertir en una experiència especialment emotiva i molt bonica.
A quins centres es fa aquesta activitat?
En aquest musical hi participen alumnes de diferents escoles i instituts de Sant Cugat, tant de primària com de secundària. Les escoles i instituts participants són:
· 6è de primària de l’Escola El Pinar
· 6è de primària de l’Institut-Escola Catalunya
· 5è de primària de l’Escola Jaume Ferran i Clua
· 2n d’ESO de l’Institut CAR
· 5è de primària de l’Escola L’Olivera
· 6è de primària del Col·legi Creanova
· 1r d’ESO de l’Institut Jaume Mimó
· 1r d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci
En total, en aquest projecte hi han participat més de 500 alumnes, fet que demostra la gran dimensió del musical i la importància de la col·laboració entre centres educatius.
Qui organitza el musical de Mr. Scrooge?
El musical Scrooge està impulsat per un organisme de l’Ajuntament de Sant Cugat que s’anomena Pla de Dinamització Educativa. Aquest és el gran paraigua que fa possible el projecte, ja que coordina, organitza i dona suport perquè tot funcioni correctament.
Dins d’aquest projecte també hi té un paper molt important el Cor Infantil de Sant Cugat, juntament amb la seva directora, que ha estat la directora musical de Scrooge a l’Auditori de Sant Cugat. A més, hi participen els actors, el pianista i els professors i professores de les escoles i instituts que treballem amb l’alumnat perquè el projecte surti bé.
També cal destacar la feina de moltes altres persones que sovint no es veuen tant: els tècnics del teatre, el personal de taquilla, les persones que preparen les partitures o les que s’encarreguen que els horaris encaixin. En un espectacle d’aquestes dimensions, amb un cor de més de 500 participants, la col·laboració i la coordinació de totes aquestes persones és imprescindible.
Per això, Scrooge és el resultat d’una gran feina col·lectiva, liderada per l’Ajuntament de Sant Cugat, que ha tingut una iniciativa molt valuosa en l’àmbit educatiu i cultural.
Des de quan fa que existeix el concert de Mr.Scrooge?
El musical Scrooge es fa a Sant Cugat des de fa més de 15 anys. Amb el pas del temps s’ha consolidat com una activitat nadalenca molt important, amb la participació d’alumnes de diferents escoles i instituts del municipi.
